MEGAresum III

Després de 44 dies a la nostra destinació i al mateix temps, de l'últim post en aquest blog. Avui ens hem dignat a escriure unes ratlles.

Era dia 7 de desembre de 2009, aquell dia ens despertàvem a la capital de la Casamance. Només ens separaven del destí 140 Km.

Després de 3,30 hores i molts controls a l'esquena, arribàvem a la rotonda de l' aeroport de Bissau!!!

Arribar fins aquí ens ha costat 16 dies, 5600 km i algun ensurt que altre.

Un cop instal·lats a l'orfenat, una de les tasques que havíem de fer era buscar casa, i així ho vam fer fins que vam trobar una magnifica casa que tot seguit us mostrarem.:

 (Exterior de la Casa)

(Exterior de la Casa lateral amb els nostres veïns)

(Exterior de la Casa darrere) 

 (Quintal de darrera)

 (Pati)

(Veí del darrere, cada matí desperta a la Laura)

 (Un dels nostres lavabos, en tenim 3 però només us n'ensenyem un)

 (Passadis)

(Passadis)

(Habitació Jesica)

(Habitació Jesica)

(Habitació Laura)

(Habitació Laura) 

(Habitació Albert) 

 (Habitació Albert)

(Rebost) 

(Cuina)

(Cuina)

(Menjador-Sala de Treball, amb els quadres, mocador i rellotge del Camell)

(Menjador) 

 (Menjador. Alba Pros, com pots comprovar tenim sofa)

També ens hem mogut pel país, vam anar a la Tabanka ( poblat) de Gambasse a passar uns dies amb el Fèlix (membre de la ONG SILO).

Juntament amb SILO estem duent a terme un projecte a un jardí d'infància al barri de Pilum a la capital guineana. Actualment només tenen una aula d'uns 12 m2 on hi assisteixen diàriament 83 nens i nenes de 2 a 6 anys.

Per cap d'any vam fer un magnífic sopar a base de pinya amb pernil i gambes ( que aquí són molt barates), alhora de les campanades ho vam fer escoltant ràdio Canaries però quan va arribar el moment, no van retransmetre les campanades i ho vam solucionar picant en un caçó i en comptes de raïm menjàvem trossos de pinya, va ser diferent i divertit. I evidentment amb màniga curta!!!!

 Durant aquests dies hem anat coneixent i retrobant-nos amb vells amics de la Jesica, i això ens ha portat ha assistir a diversos actes socials, com en aquesta foto que estem en un acte social d'alt nivell, l'inauguració d'una nova discoteca molt selecta.

 (Inauguració Discoteca SABURA, fa 1 setmana)

Arribats a aquest punt ens despedim esperant que us hagin agradat les fotografies.

P.D.

Esperem no trigar tant a actualitzar la propera vegada.

Recuperem el temps perdut 2!

Nouakchott - Sant Louis.

Ens llevem a l'alberg i ens despedim de la gent que ens ha acollit els últims 3 dies. A les 8h. ens plantem a l'ambaixada Espanyola per a emprendre el nostre camí cap a Senegal. Entre que els de la caravana desmuntant el seu campament i l'ambaixador ens dirigeix unes paraules, se'ns fan les 9:45h.
En aquell moment comença el viatge cap a Sant Louis amb 1 patrulla de l'exercit Maurità fent-nos d'escorta. Ens dirigim cap al pas fronterer de Diama per així estalviar-nos el ferry de Rosso. Per anar cap a Diama s'ha d'agafar una pista de terra, per anar a buscar aquesta pista els militars es van equivocar de camí i ens vam acabar ficant en uns camins no gaire agraciats.
Pel camí que ens vam perdre, la nostre furgoneta va quedar enganxada a la sorra i el camió més llarg de la caravana també. Als dos ens van haver d'estirar.
Un cop passades les aventures, finalment vam trobar la pista bona i vam arribar a Diama. allà l'exercit Senegalès va agafar el relleu a l'exercit Maurità.

La caravana anava fins a Thies, però nosaltres ens vam quedar a Sant Louis a agafar-nos uns dies de vacances en una caseta de palla i amb una cerveseta fresqueta.

Sant Louis - Thies.

Després de la jornada de relax, agafem la carretera direcció Thies, però abans de ni tan sols sortir de Sant Louis, ens para una policia i ens fica una multa de 5000XOF per a no dur extintor a la furgoneta. No vam començar el dia amb molt bon peu però tot va canviar al migdia quan arribàvem a Thies i allà ens esperava en Rahou. Ell i la seva família ens acull a casa seva. A Thies ens i estem un parell de dies. En Rahou ens ofereix menjar, lloc on dormir i el caliu d'una gran família. Disfrutem amb els seu fill en"Mamadu" conegut carinyosament per la família com en "Papa". Em conegut a germans, cosins, tiets, pares, nebots i avies i no ens oblidem de la filla del Rahou la Sílvia que nosaltres no li quèiem massa bé.

Thies - Ziguinchor.

Finalment aquest matí hem sortit ben dora de casa d'en Rahou (a les 6:20 del matí) per emprendre l'etapa d'avui.
Avui hem passat per Gambia (només 10 Km). A Gambia hem agafat un ferri que travessa el riu que dona nom al país. Gambia no ens ha agradat gens, per qualsevol cosa et fan pagar 1000XOF i en 1 hora que hem estat al pasís no sabem quant ens hi hem deixat però no pas poc.
Un cop a terres Senegaleses de nou, ens hem endinsat a la Casamance destinació a la seva capital. La carretera en molt bon estat, no com a Gambia que allà no coneixen l'asfalt.
La Casamance és un territori històricament inestable i en varies ocasions hem pogut escoltar accións de la guerrilla, avui al passar per la carretera cada X km hi havia un militar armat i molt freqüentment controls militars. Això ens ha fet sentir-nos més segurs.

I finalment a Ziguinchor en un hotelet anomenat Le Flamboyant on som ara i on hem pogut gaudir d'una magifica piscina.


Demà l'última etapa. Destinació Bissau.

Marxem cap a Senegal!

Si heu seguit les noticies ja ho sabreu.

Si tot va bé demà a les 8:30h. del matí ens trobarem a l'ambaixada espanyola de Nouakchott per a baixar en un comboi escortat per la policia o exercit mauritans cap a Rosso.

Esperem poder escriure el proper post des de Sant Louis (Senegal). Ja que hem començat a tenir una miqueta de mania a aquest país. Tot i que hem d'agrair a la gent de l'alberg que ens ha cuidat molt bé. (Els trobarem a faltar).

Seguirem informant.

Seguim a Nouakchott.

Hola a tothom!

Seguim a la capital Mauritana, estem bé i esperant noticies.

Avui s'han posat en contacte amb nosaltres d'es de la Generalitat, l'agència catalana de cooperació i des del Ministerio de Asuntos Exteriores.

Saben on som i ens mantenim en contacte periòdicament.

Estigueu tranquils que estem bé.

Seguirem informant quan tinguem més novetats.

NOTICIES DES DE NOUAKCHOTT!

Hola tots els que ens esteu seguint.

Nosaltres vam arribar ahir al migdia a la capital de Mauritània a Nouakchott. Estem en un alberg del centre i estem en contacte telefònic amb l'ambaixada espanyola i amb la generalitat, ens tenen localitzats i saben que som aquí.

Han declarat l'emergència consular a Mauritània i Senegal i de moment ens han dit que ens quedem 24h. a la capital Mauritana.

A mesura que sapiguem més coses us anirem informant.

Llarg dia al Desert del Sàhara!

Ja portem 8 dies de viatge i 4269Km recorreguts.

L'etapa d'avui no ha sigut una etapa molt llarga, hem fet aproximadament uns 460km, però això si envoltats de l'autèntic desert del Sàhara.

(Foto dedicada al David Guiteras i al Robert de la Nissan)

Avui ens hem trobat uns 5 controls i tots molt amables. Mauritània és un país que no coneixíem i en portàvem una idea equivocada, els militars i policies són força enrotllats i la gent que ens anem trobant, apart de que fa por per que van amb el turbant que els hi tapa tot el cap i amb ulleres de sol, no són mala gent.
El viatge d'avui l'hem fet amb un passatger menys que ja no ens acompanyarà mai més. Demanem un minut de silenci pel coixí de la Laura que aquest matí ens l'hem deixat al camping de Nouâdibou.

Ja arribant a Nouakchott ens hem trobat pasturant pel mig de la carretera a un grup de Dromedaris.
Finalment a Nouakchott hem trobat l'Aubergue Le Dune on som ara. Un alberg al centre de la capital, amb bar i amb wifi que ens servirà per a poder veure el Barça Madrid per internet.

VISCA EL BARÇA!

Recuperem el temps perdut!

Casablanca – Tiznit

Després de tornar-nos a perdre per Casablanca buscant el camí correcte, finalment vam trobar l'autopista. A l'últim peatge ens vam creuar amb la Caravana Solidaria de Barcelona Acció Solidaria.

En aquesta etapa vam poder contemplar una varietat de paisatges impressionants. Vam passar per uns ports de muntanya del baix Atles molt bonics.

Finalment vam arribar a Tiznit. A diferència del dia anterior, el camping ens va aparèixer de sobte i no vam tenir cap mena de problema. En aquest punt va ser ons ens vam adonar de que el món està ple de jubilats amb auto caravanes.

El problema més gros, se'ns va plantejar al vespre quan intentàvem trobar una cervesa fresca. Al cap d'una estona de voltar vam trobar el bar d'un hotel on per fi vam poder degustar el meravellós i preuat beuratge.

Tiznit – Laâyoune

En aquesta etapa ja comencem a trobar-nos controls policials. Ja vam explicar una altre dia que en aquest país els controls de velocitat se'ls prenen molt seriosament i així va ser, entrant a Gelmim ens van aturar ja que sobrepassàvem en 12kmh la velocitat permesa (Anàvem a 72Kmh i havíem d'anar a 60Kmh). Tot i així i amb l'experiència acumulada en altres viatges, vam recordar que el foulard del cau serveix de passaport internacional, i així va ser, ja que al parar-nos i veure'ns amb el foulard, ens van rebaixar la multa de 400Dh a 100Dh. (8,95€). Però no s'acava aquí la història, ja que a la sortida de Tan-Tan a 125Km després de la primera multa, ens van tornar a parar. En aquest cas era per haver-nos saltat un solitari STOP en mig d'una rotonda. Aquest cop ni foulard ni hòsties, vam haver de pagar 400Dh (35,81€), però el que ens consola és que aquí no treuen punts.

Finalment vam poder arribar a Laâyoune sense cap més sanció i vam trobar una magnífica ganga LE CHAMPINGNHONE una magnífica caseta amb cuina, lavabo, aigua calenta, habitació i televisió via satèl·lit per només 200Dh(17,90€).

Laâyoune – Dakhla

En aquesta etapa ja estem al mig del desert del Sàhara, vam poder contemplar uns paisatges impressionants, ens trobàvem perduts al mig del no res. En aquestes carreteres has de vigilar de no atropellar Camells com podeu comprovar a la fotografia.

Uns quants quilometres després de sortir, vam parar a esmorzar i a omplir el diposit de benzina, que per cert aquí al sud de Marroc en ple Sàhara la benzina està a 5Dh (0,44€ AIXÍ DONA GUST OMPLIR EL DIPOSIT!). En aquesta benzinera ens vam trobar a 3 Navarresos de Pamplona que tornaven amunt, però no pel fet de que ja tornaven cap a casa, sinó direcció Rabat a fer-se els visats d'entrada a Mauritània. QUINA PUTADA!

Nosaltres vam continuar amb normalitat i passant controls fins arribar al camping on ens vam muntar el nostre mini campament. A per cert el propietari del camping tenia un mono com el mono Amedio del Marco!.

La península de Dakhla, és coneguda ja que és un lloc ideal per a practicar-hi Surf, Winsurf, Kitesurf, i el que vulguis surf.

Dakhla – Nouâdibou

Aquest matí em sortit a les 6 del matí i encara era negre nit. (Per cert un cel estrelladissim i impressionant), El primers controls que ens hem trobat ens han deixar passar sense ni tan sols demanar-nos els passaports, ja que era de nit i suposem que els i feia pal treballar. Hem parat a omplir benzina aprofitant els preus que ens ofereix el sud del Marroc i hem parat a esmorzar.

A les 11h. Arribàvem a la frontera de Marroc, on hem fet els tràmits pertinents i on també hem fet la inauguració de la “Caixa dels suborns”. Després de tràmits amb aduanes, militars i policies hem aconseguit sortir de Marroc i endinsar-nos a TERRA DE NINGU. Aquesta terra, és un espai de 5Km que hi ha de la frontera Marroquina a la Mauritana. Evident ment com no és de ningú, no hi ha carreteres i hem fet un magnífic camp a traves per un tros de desert on ens anàvem trobant cotxes calcinats per les mines anti-persones.

A la frontera Mauritana ja només han deixat baixar a l'Albert del cotxe per a fer els tràmits pertinents. (Per que en els països Islàmics les dones són una PUTA MERDA).

Hem passat el control de passaports, hem fet la paperassa per a la furgoneta i per acabar una assegurança per a la furgoneta de 3 dies per un valor de 10€.

Al sortir de la zona fronterera ens hem endinsat cap al desert direcció a la península de Nouâdibou on ens trobem ara.

P.D.

Portem aprox. 3700Km.

No us poseu nerviosos si no actualitzem, ja que aquí és difícil accedir a Internet.

ADEUUUUU!