Recuperem el temps perdut!

Casablanca – Tiznit

Després de tornar-nos a perdre per Casablanca buscant el camí correcte, finalment vam trobar l'autopista. A l'últim peatge ens vam creuar amb la Caravana Solidaria de Barcelona Acció Solidaria.

En aquesta etapa vam poder contemplar una varietat de paisatges impressionants. Vam passar per uns ports de muntanya del baix Atles molt bonics.

Finalment vam arribar a Tiznit. A diferència del dia anterior, el camping ens va aparèixer de sobte i no vam tenir cap mena de problema. En aquest punt va ser ons ens vam adonar de que el món està ple de jubilats amb auto caravanes.

El problema més gros, se'ns va plantejar al vespre quan intentàvem trobar una cervesa fresca. Al cap d'una estona de voltar vam trobar el bar d'un hotel on per fi vam poder degustar el meravellós i preuat beuratge.

Tiznit – Laâyoune

En aquesta etapa ja comencem a trobar-nos controls policials. Ja vam explicar una altre dia que en aquest país els controls de velocitat se'ls prenen molt seriosament i així va ser, entrant a Gelmim ens van aturar ja que sobrepassàvem en 12kmh la velocitat permesa (Anàvem a 72Kmh i havíem d'anar a 60Kmh). Tot i així i amb l'experiència acumulada en altres viatges, vam recordar que el foulard del cau serveix de passaport internacional, i així va ser, ja que al parar-nos i veure'ns amb el foulard, ens van rebaixar la multa de 400Dh a 100Dh. (8,95€). Però no s'acava aquí la història, ja que a la sortida de Tan-Tan a 125Km després de la primera multa, ens van tornar a parar. En aquest cas era per haver-nos saltat un solitari STOP en mig d'una rotonda. Aquest cop ni foulard ni hòsties, vam haver de pagar 400Dh (35,81€), però el que ens consola és que aquí no treuen punts.

Finalment vam poder arribar a Laâyoune sense cap més sanció i vam trobar una magnífica ganga LE CHAMPINGNHONE una magnífica caseta amb cuina, lavabo, aigua calenta, habitació i televisió via satèl·lit per només 200Dh(17,90€).

Laâyoune – Dakhla

En aquesta etapa ja estem al mig del desert del Sàhara, vam poder contemplar uns paisatges impressionants, ens trobàvem perduts al mig del no res. En aquestes carreteres has de vigilar de no atropellar Camells com podeu comprovar a la fotografia.

Uns quants quilometres després de sortir, vam parar a esmorzar i a omplir el diposit de benzina, que per cert aquí al sud de Marroc en ple Sàhara la benzina està a 5Dh (0,44€ AIXÍ DONA GUST OMPLIR EL DIPOSIT!). En aquesta benzinera ens vam trobar a 3 Navarresos de Pamplona que tornaven amunt, però no pel fet de que ja tornaven cap a casa, sinó direcció Rabat a fer-se els visats d'entrada a Mauritània. QUINA PUTADA!

Nosaltres vam continuar amb normalitat i passant controls fins arribar al camping on ens vam muntar el nostre mini campament. A per cert el propietari del camping tenia un mono com el mono Amedio del Marco!.

La península de Dakhla, és coneguda ja que és un lloc ideal per a practicar-hi Surf, Winsurf, Kitesurf, i el que vulguis surf.

Dakhla – Nouâdibou

Aquest matí em sortit a les 6 del matí i encara era negre nit. (Per cert un cel estrelladissim i impressionant), El primers controls que ens hem trobat ens han deixar passar sense ni tan sols demanar-nos els passaports, ja que era de nit i suposem que els i feia pal treballar. Hem parat a omplir benzina aprofitant els preus que ens ofereix el sud del Marroc i hem parat a esmorzar.

A les 11h. Arribàvem a la frontera de Marroc, on hem fet els tràmits pertinents i on també hem fet la inauguració de la “Caixa dels suborns”. Després de tràmits amb aduanes, militars i policies hem aconseguit sortir de Marroc i endinsar-nos a TERRA DE NINGU. Aquesta terra, és un espai de 5Km que hi ha de la frontera Marroquina a la Mauritana. Evident ment com no és de ningú, no hi ha carreteres i hem fet un magnífic camp a traves per un tros de desert on ens anàvem trobant cotxes calcinats per les mines anti-persones.

A la frontera Mauritana ja només han deixat baixar a l'Albert del cotxe per a fer els tràmits pertinents. (Per que en els països Islàmics les dones són una PUTA MERDA).

Hem passat el control de passaports, hem fet la paperassa per a la furgoneta i per acabar una assegurança per a la furgoneta de 3 dies per un valor de 10€.

Al sortir de la zona fronterera ens hem endinsat cap al desert direcció a la península de Nouâdibou on ens trobem ara.

P.D.

Portem aprox. 3700Km.

No us poseu nerviosos si no actualitzem, ja que aquí és difícil accedir a Internet.

ADEUUUUU!