diumenge, 6 de desembre del 2009

Recuperem el temps perdut 2!

Nouakchott - Sant Louis.

Ens llevem a l'alberg i ens despedim de la gent que ens ha acollit els últims 3 dies. A les 8h. ens plantem a l'ambaixada Espanyola per a emprendre el nostre camí cap a Senegal. Entre que els de la caravana desmuntant el seu campament i l'ambaixador ens dirigeix unes paraules, se'ns fan les 9:45h.
En aquell moment comença el viatge cap a Sant Louis amb 1 patrulla de l'exercit Maurità fent-nos d'escorta. Ens dirigim cap al pas fronterer de Diama per així estalviar-nos el ferry de Rosso. Per anar cap a Diama s'ha d'agafar una pista de terra, per anar a buscar aquesta pista els militars es van equivocar de camí i ens vam acabar ficant en uns camins no gaire agraciats.
Pel camí que ens vam perdre, la nostre furgoneta va quedar enganxada a la sorra i el camió més llarg de la caravana també. Als dos ens van haver d'estirar.
Un cop passades les aventures, finalment vam trobar la pista bona i vam arribar a Diama. allà l'exercit Senegalès va agafar el relleu a l'exercit Maurità.

La caravana anava fins a Thies, però nosaltres ens vam quedar a Sant Louis a agafar-nos uns dies de vacances en una caseta de palla i amb una cerveseta fresqueta.

Sant Louis - Thies.

Després de la jornada de relax, agafem la carretera direcció Thies, però abans de ni tan sols sortir de Sant Louis, ens para una policia i ens fica una multa de 5000XOF per a no dur extintor a la furgoneta. No vam començar el dia amb molt bon peu però tot va canviar al migdia quan arribàvem a Thies i allà ens esperava en Rahou. Ell i la seva família ens acull a casa seva. A Thies ens i estem un parell de dies. En Rahou ens ofereix menjar, lloc on dormir i el caliu d'una gran família. Disfrutem amb els seu fill en"Mamadu" conegut carinyosament per la família com en "Papa". Em conegut a germans, cosins, tiets, pares, nebots i avies i no ens oblidem de la filla del Rahou la Sílvia que nosaltres no li quèiem massa bé.

Thies - Ziguinchor.

Finalment aquest matí hem sortit ben dora de casa d'en Rahou (a les 6:20 del matí) per emprendre l'etapa d'avui.
Avui hem passat per Gambia (només 10 Km). A Gambia hem agafat un ferri que travessa el riu que dona nom al país. Gambia no ens ha agradat gens, per qualsevol cosa et fan pagar 1000XOF i en 1 hora que hem estat al pasís no sabem quant ens hi hem deixat però no pas poc.
Un cop a terres Senegaleses de nou, ens hem endinsat a la Casamance destinació a la seva capital. La carretera en molt bon estat, no com a Gambia que allà no coneixen l'asfalt.
La Casamance és un territori històricament inestable i en varies ocasions hem pogut escoltar accións de la guerrilla, avui al passar per la carretera cada X km hi havia un militar armat i molt freqüentment controls militars. Això ens ha fet sentir-nos més segurs.

I finalment a Ziguinchor en un hotelet anomenat Le Flamboyant on som ara i on hem pogut gaudir d'una magifica piscina.


Demà l'última etapa. Destinació Bissau.

3 comentaris:

  1. Le flamboyant, què bo!
    T'han conegut?
    Molta sort als tres, volem cròniques porfi!

    ResponElimina
  2. Hola noiets!!
    El viatge ha sigut llarg però ja heu arribat al destí!!! Ara ha gaudir de l'aventura!!!!!
    1 abraçada
    Nati

    ResponElimina
  3. Eii noisss!! Quant de tempss!!! Em sap greu no haver escrit abans, però és que m'ha donat per obrir el hotmail que fa mesos que no l'obro i he vist lo del blog ara mateix!! Què tal esteu nois? Imagino que bé! Per aquí tot com sempre...sense canvis grans! M'alegro molt de que estigueu bé, i a passar-s'ho bé! Per cert, BON ANY NOU A TOTS!!! Estem en contacte i aneu amb compte per allà que ara està havent-hi problemes! Cuideu-vos molt i que vagi tot molt bé!! Albert...cuida la furgo que és nova!

    ResponElimina